L’Església del Portal del Carro
L’any 1880 l’arquitecte Ramon Salas Ricomà presentà una Memoria explicativa, els Planos del Proyecto i el Presupusto de las obras, per tal d’ampliar la capacitat de la petita ermita del Portal del Carro tot dient:
“Hasta hace unos veinte y cinco años el Templo de San Magín no era más que una sencilla capilla de reducidas dimensiones; en vista pues de la insuficiencia del local se verificaron en aquella época importantes obras de ensanche, aumentando considerablemente la capacidad y convirtiendo la capilla en la actual iglesia del Santo. A pesar de tan importante mejora, la reforma quedó incompleta; faltábanle las correspondientes aberturas, necesarias para la circulación del aire y la conveniente ventilación …”
El principal problema de la capella era i és, sens dubte, estar encastada a la muralla romana i vorejada per cases particulars, en el temps del projecte de l’arquitecte Salas Ricomà hi havia en el lateral de la casa dels sagristans o de l’administrador i per la banda de l’altar major la casa del senyor Alemany, avui seu i convent de les monges oblates.
Fonamentalment el projecte, que no es va portar a fi tot i que només estava pressupostat amb 5.140 pessetes amb 60 cèntims, plantejava unes obres de ventilació amb l’obertura de noves finestres, l’eixamplada per la part del parament de la muralla i alguna obra més accesoria per tal d’evitar humitats.
D’aquí, doncs, que per començar a veure alguns canvis en la capella ens remuntem a l’any 1990, sota la custòdia de mossèn Tomàs, quan el Centre Arxidiocesà de Restauració i Conservació proposà un programa d’actuació amb la visió global del conjunt: ermita, sagristia, pati, cor i objectes del seu interior; pel que fa a l’edifici es tractarien els vells problemes de les humitats, el paviment, la pintura de les parets i sostre, la fusteria i la instal.lació elèctrica; i dels objectes, entre els quals es trobava la gran i bigarrada col.lecció d’exvots, s’havia de fer una neteja, desinfecció, reintegració i consolidació.
A partir de llavors, amb l’empenta de mossèn Tomàs, el vist-i-plau de la Junta de la Confraria de sant Magí i la col.laboració dels membres del Centre Arxidiocesà de Restaruació i Consevació, especialment els germans Vallès i la senyora Calaf, es comencà a posar fil a l’agulla i s’encetaren les primeres obres de reforma i restauració l’any 1991. Inicialment és pensà pintar parets i sostre, però quan es detectaren les humitats per les goteres es féu necessari canviar l’enrajolat del terra, l’arranjament de la façana, actuar sobre la Porta Santa, folrar els pilars laterals, restaurar pintures, etc.
L’Ajuntament de Tarragona oferí el suport de l’aparellador municipal Jordi Samper i l’Arquebisbat posà l’aparellador diocesà Joaquim Pere Villar i la gent del taller de restauració.
Josep M. Sabaté Bosch, “La Capella de Sant Magí”, Any 2003, pp 95 i 96, Tarragona.