St. Magí copatró de Tarragona
PATRONATGE TARRAGONI DE SANT MAGÍ DEL PORTAL DEL CARRO
No tenim constància documental d’un reconeixement amb el decret “oficial” corresponent de l’Ajuntament de la ciutat nomenant sant Magí patró o copatró de Tarragona, més encara quan sabem que tradicionalment el consistori tarragoní tenia com a patrona Nostra Senyora de Misericòrdia palesada en la desapareguda capelleta votiva erigida en el “Portal de l’Olivera o “Devallada de Nostra senyora de Misericòrdia”[1]. Val a dir que quelcom semblant passa amb el patronatge de santa Tecla, considerant que ambdues festes tenen un reconeixement canònic eclesiàstic a partir d’uns orígens foscos basats en la tan debatuda “religiositat popular”, tot i que, acceptats per la litúrgia oficial en el cas del cerimonial de santa Tecla, concretament d’ençà l’arribada, en plena edat mitjana, de la santa relíquia del braç de la santa protomàrtir i certificada amb el fervor religiós del Segle d’Or que té a Tarragona una fita destacada quan, a finals del segle XVII, sota el pontificat de l’arquebisbe Josep Sanchiz i Ferrándiz o.b.m. (1680-1694), conjuntament amb el molt il·lustre capítol catedralici, proposà al Sagrat Concili Tarraconense de l’any 1685, enviar a la Sagrada Congregació de Ritus i al Pontífex de Roma la instància suplicant el res propi de la patrona santa Tecla; la suplica ca comptar de seguida amb el suport de la corporació - “Augustísimo Senado Tarraconense” (sic)[2] - i, igualment, es demanà la mediació del rei, - “nuestro Catolico, y piadosísimo Monarca Carlos Segundo, que como la leche bevió la piedad mas heroica, herencia vinculada á la Augustísima Casa de Austria“ (sic)[3] - i després es va recórrer als prelats i capítols d’ambdues corones d’Aragó i Castella i de quasi totes les altres d’Espanya, que, tan bon punt se’n assabentaren, donaren també llur suport a l’empresa. Amb tots aquests avals s’enviaren cartes a Roma, però el cel i l’escrupolositat de la Sagrada Congregació de Ritus de la Santa, Catòlica i Romana Església, que incoà el procés l’any 1686, vençudes i aplanades totes les dificultats, retardà la resolució fina a començament de l’any 1692 amb la publicació d’un decret que arribà a mans del prelat tarragoní el divendres 8 d’agost de 1692. L’esmenat decret, en llatí[4], a més d’atorgar el res propi de santa Tecla pel dia de la seva festivitat - el 23 de setembre - amb la missa, oració, lliçons, responsos i antífones, concedia a la patrona de la ciutat el títol de verge i protomàrtir femenina i, com és natural, per aquest motiu Tarragona dedicà a la seva patrona tot un seguit de demostracions de goig que es recolliren en la posterior edició d’un llibre[5] de 175 pàgines numerades, dividides en una introducció i deu capítols, que, malgrat tractar-se d’una peculiar, particular i efímera manifestació de cultura escrita com a suport de diferents mostres d’un art també efímer - “Altares, inventivas, y demas adorno de las calles por donde avia de passar la Procesión” (sic) [6], amb la “multitud de poemas, con la diversidad de metros, y variedad de laberintos mudos, serpentinos, acrósticos, correlativos, y otros generos de composición, que caben en las dos lenguas, latina, y castellana” (sic)[7], tercets, quartets, octaves, dècimes (una bilingüe), sonets, lloes, odes, cobles, tornades, complantes, epigrames, lemes, jeroglífics, i, molt especialment, una peça teatral o “dialogo” (sic) en el que intervenen els cinc sentits, Santa Tecla i “El discurso” -, constitueixen un document importantíssim a l’hora de reconèixer les bases històriques del patronatge popular tarragoní de santa Tecla.
Malauradament pel que fa al patronatge de sant Magí no podem aportar res més que la tradició i la bibliografia ja referida en una plana d’aquesta mateixa “web“.
Hagiografia i tradició.-
Sembla ser que des de temps immemorial la ciutat de Tarragona ha mantingut una devoció popular a sant Magí, un eremita dels primers segles de la nostra era cristiana que, segons la tradició, patí persecució durant el govern de l’emperador Maximià.
Magí - “Maginus” o “Magnus” -, d’acord amb la tradició hagiogràfica, se’n sortia sempre de la presó amb l’ajuda del cel i retornava a la seva cova de la muntanya de la Brufaganya, travessant la muralla de Tarraco per una de les seves portes, fins que finalment fou lliurat al martiri, no sense haver donat abans complides proves de la seva santedat realitzant diferents prodigis miraculosos, com per exemple l’exorcisme de la filla del propi pretor de la ciutat o el doll d’aigua per assedegar els sicaris que el portaven presoner.
Història.-
En el decurs dels anys algunes de les portes de la muralla de Tarragona, com a mesura de seguretat, foren tapiades i això feu que en la coneguda com a “Portal del carro” restés amagada en el mur del seu parament interior una imatge de sant Magí pintada en la paret d’aquest buit, sense però que se’n perdés el seu record en la memòria dels devots tarragonins.
Així doncs, succeí que en el darrer terç del segle XVIII caigué malalt l’arquebisbe Juan Lario i Lancís i el poble demanà al governador militar de la plaça l’obertura del portal per implorar a la imatge el guariment del prelat. A partir de llavors - any 1777 -, i de seguida, aquell indret esdevení un lloc de culte i fou d’aquesta manera com el petit portal es convertí en capella on s’hi apilaven un seguit d’ex-vots i presentalles dels devots agraïts.
Patrocini ciutadà.-
Sant Magí ostenta el copatronatge de Tarragona a l’ensems amb santa Tecla i a ell i a la seva protecció deu la ciutat innombrables favors als que la devoció popular ha catalogat com a miraculosos. Un d’aquests fets portentosos tingué lloc durant l’evacuació de les tropes napoleòniques la nit del 18 al 19 d’agost de 1813, coincidint amb la festivitat del sant; l’exèrcit francès col·locà mines de pólvora en diferents indrets de la fortificació tarragonina, però la que estava instal·lada a la muralla sota la torre de sant Magí, al costat mateix de la capella del Portal del carro, malgrat haver-se encès per dues vegades i haver-se cremat uns dos pams de la metxa, no explotà. Un tros d’aquesta metxa resta encara com un ex-vot més testimoniant aquell esdeveniment i un dels quadres que ornen la capella, a l’esquerra de l’altar major, representa el retorn de la gent de Tarragona la matinada del 19 d’agost de 1813 després que l’exèrcit invasor hagué desocupat la ciutat; acompanyat de santa Tecla i sant Fructuós, des del cel, sant Magí amb una regadora acut a apagar la metxa.
Igualment resta palesa la protecció del sant amb la col·lecció d’ex-vots i presentalles que es conserva en la capella, especialment els barquets que pengen del sostre i que asseveren la devoció professada pel sector mariner i pescador de la nostra ciutat, els quadres pintats amb escenes de salvaments i guariments o les invocacions de la pagesia en èpoques de sequera, tot implorant la pluja.
La festivitat de sant Magí.-
Cada any, el 19 d’agost, amb l’anomenada “festa major-petita” de la ciutat, Tarragona compleix amb la tradició honorant al seu copatró amb un seguit d’actes religiosos i populars, dels que cal destacar-ne la novena, la portada de l’aigua des de la font miraculosa de la muntanya de la Brufaganya i la solemne processó que des de l’any 1847 recorre els principals carrers de la part alta.
La capella avui.-
D’ençà l’any 1777 la capella del Portal del carro ha sofert diverses restauracions i canvis amb la intenció d’engrandir el petit espai, però donades les circumstàncies de l’indret sols s’ha pogut rebaixar una part del parament de la muralla romana.
La darrera i més recent obra ha estat la definitiva obertura de l’anomenada “porta santa” que comunica la capella amb la “falsabraga” i que ha permès recuperar l’estat inicial que deuria tenir aquest lloc tan emblemàtic de la topografia urbana.
Josep Maria Sabaté i Bosch
[1] SALVAT Y BOVÉ, Juan: La Virgen de Misericordia, patrona del Excmo. Ayuntamiento de Tarragona. Tarragona, 1949, i Tarragona antigua y moderna a través de su nomenclatura urbana (siglos XII al XIX). Tarragona, 1961, pàg. 43.
[2] Fiestas de Santa Tecla 1692. Propietat de l’autor. Cap. I, pàg. 9.
[3] Ibidem.
[4]“DECRETUM TARRACONEN. PROVINCIAE
Officium suparaescriptum, Misam cum oratione, lectionibus, responsoriis, & antiphonis propiis Sanctae Theclae Virginis, & foeminarum Prothomartys, ac Tarraconensis Ecclesiae Patronae, ab Eminn. & Reveren. Dño Car. Colloredo revisas, ac mature consideratas, ad pias, & enixas Maiestatis Vatholice Hispaniarum Regis preces, ab Excellentissimo Dño. Duce Medina Coeli suo apud Sanctam Sedem ordinario Oratore porrectas, accedentibus pariter supplicationibus Archiepiscopi, Capituli, & Senatus Tarraconen. Omniumque Episcoporum, & Capitulorum dictae Provinciae; nenc non Regnorum utriusque Castellae, Aragonum, ac ferè totius Hispaniae, per OnuphriumDelfau Cathedralis Barchinonen. Maiorem Archidiaconum instantem, praesentatis S.R.C. ad relationem eiusdem Eminen. Colloredo Ponentis, approbavit, ac in posterum singulis annis ab universo Clero, tàm saecular, quàm regulari utriusque sexus, die 23. Septembris ipsius Sanctae festo, sub ritu duplici primae classis cum octava celebrar, & respective recitari, ac imprimi posse censuit; si Sanctissimo Domino nostro placuerit. Dia 14. Ianuarii 1692.
Facta igitur deinde Sanctissimo D. N. Innocentio Papae XII, per me Secretarium relatione, Sanctitas sua annuit die 13. eiusdem mensis Ianuarii, & anno ut supra.
AQ. Episcopus Ostiens. Cardinalis Cybo.
Loco Sigil+li.
I.Vallemanus Sac. Rit. Cong. Secret.
Gratis.“ Op. Cit. Cap. I. Págs. 12-13.
[5] Es tracta del llibre que venim citat repetidament,, Fiestas de Santa Tecla 1692, propietat de l’autor. L’estil recarregat i culte és present en quasi totes les seves pàgines amb referències a autors clàssics en els marges d’acord amb l’esperit del Segle d’Or.
[6] Op. Cit. Pág. 123.
[7] Op. Cit. Pág. 26.